LVT 2

domingo, 2 de noviembre de 2008

[Disco] Eureka, de Jim O'Rourke

És possible fer una sinfonia "folk-pop-jazz"? Jo no ho sé, pero Jim me sembla que sí. Me vaig descarregar este disc a un blog que ara no recordo, quan me vingue al cap ja vos ho diré. Bueno, a lo que íbamos, jo catalogaria lo que fa este tipo a este disc com una fusió entre Sufjan Stevens i els Pink Floyd més acústics o pianístics, en seccions de vent pel mig i algo d'orquestació (sense sonar gens carregat).

Estaria bé, si podeu escoltar este disc, que ho feu a un lloc tranquil, pel vostre conte. Jo lo vaig escoltar totsol este estiu, de nit, en auriculars, mentres jugava a un videojoc al mòbil. La veritat és que no tenia los 5 sentits a lo que escoltava, sinó que estava més aviat distret, però això no va impedir que em donés conte que estava escoltant algo realment bo. Va hi haure un moment que no sabia a quina cançó estava, era com si la música estés enganxada, i vaig haver de parar lo videojoc per a mirar-ho. Està sensació d'enganxament, de moment instrumental, la tindreu sobretot entre les pistes 3 i 5.

Les 2 primeres cançons "prelude to 110 or 220" i "ghostship in a storm" me semblen magnífiques. La primera és com un mantra que no para de repetir "women of the world take over, cause if you don't the world will come to an end, and it won't take long" ("dones del món preneu el poder, perquè si no ho feu el món s'acabarà i no tardarà molt"). Un cant al feminisme? Niidea. La segona té com un aire bossa, en un piano pel mig molt encertat, i una melodia molt agradable que al final fa "pa-pa-pa-paa, parapapapaaa, parapapapaa" (és difícil escriure sobre música i expressar lo que vols dir jeje).

Passo al track 6 "something big", una cover deliciosa d'una cançó deliciosa de Burt Bacharach que vos recomano moltíssim. Los coros femenins prenen lo poder a l'estribillo "After taking, take up living, something big is what I'm living for, yes it's what I'm living for". La cançó "eureka" ara mareix no recordo massa com és perquè tinc al cap un altre disc de Jim ("Insignificance"), l'únic que us puc dir és que és tranquil.la i val la pena, L'últim track "happy holidays" tanca a la perfecció el disc en una trompeta sutil de fondo i un "paaaa-papapaaa-papapaaa...".

Per les coses que escoltat més d'ell i les col.laboracions que ha fet en Sonic Youth i membres de Wilco als bastant recomanables Loose Fur, l'únic que puc dir-vos de este tipo és que és i serà un geni a la sombra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario